de Carles Alberola (2010)
SINOPSI ARGUMENTAL
Dos actors de teatre parlen al camerí poc abans de començar la funció. Dalt
de l’escenari troben una felicitat que contrasta amb les seues vides
quotidianes més o menys anodines. Després de més de 20 anys xafant escenaris
pertot arreu, només la ficció podrà donar-los tot allò que la vida els
nega. Això sí, només necessiten per a aconseguir-ho una miqueta de sort.
NOTES DE L'AUTOR
No sabem el que tenim fins que ho perdem. Però si no tenim res, com podem
perdre-ho? I el que és pitjor, com podem saber que hem perdut el que no tenim?
Massa sovint veiem passar la nostra vida sense atrevir-nos a acceptar i a ser
protagonistes del que ens ha tocat viure. Estem com adormits. Només quan veiem
la nostra data de caducitat escrita, reaccionem i entenem de què anava tot
açò. Com deia el mestre Gil de Biedma: “Que la vida iba en serio uno lo
empieza a comprender más tarde.” Normalment, massa tard.
Que tinguem sort!
CARLES ALBEROLA.